Torn de paraula

16 de gener 2007

Redireccionant...

Hola!

Aquest és un missatge de comiat... em redirecciono a un altre bloc que ja està penjat, creat per explicar certes coses que vull explicar a mode de diari personal, detallant totes les meves vivències des del començament... He volgut estar en l'anonimat més pur per a que qui conegui la meva identitat a través d'aquest bloc no es pugui sentir identificat de manera directa... Ha estat un plaer!

Jabnia.

11 de gener 2007

La meva abstenció, examens i demés colateralitats

Hola de nou,
Avui, per primer cop en molt de temps, m'he sentit amb ganes d'escriure de manera pública, tot i que privada a la pràctica, un nou post. Ara per ara estic d'examens i estressada, però tampoc és excusa per a que no hagi escrit... també he passat... podriem dir... una mala època anímica, d'aquelles èpoques en les que no tens ganes de fer res. Gràcies a tu, que m'has fet tornar a riure, gràcies per tot, pensava que no seria capaç de sortir del pou. Pel que fa als assumptes externs a mi, i de tot allò que m'agradava parlar... ara per ara, ho trobo tot tan absurd, tan vanal... mireu, viviu sense fer mal a ningú, gaudiu cada moment el màxim que pogueu... i de les demés coses... malauradament res depèn de nosaltres. És molt maco tenir somnis i ambicions però les coses realment importants ni tu ni jo les podrem canviar, així que m'he donat compte que la política -tot i que m'encanta i a la uni només faig que debatre amb gent- no m'arreglarà res. I... poca cosa més... que necessitava una mica desfugarme publi-privadament a mode de teràpia... m'extendria més... però més val que em dosifiqui perque sino... avorriria més del compte. Fins aviat!

07 de novembre 2006

L'abstenció a les eleccions i CIU

No és d'estranyar que, donats els esdeveniments de fa tres anys, on CIU, tot i haver guanyat les eleccions, no va governar, el seu electorat hagi pres dues postures contràries. Hi haurà votants que hauràn decidit donar suport incondicional al seu partit amb l'esperança que tinguessin vots suficients per governar sense la necessitat de fer cap pacte amb cap altre partit, però... també hi ha tota aquella gent que va confiar i apostar en ells, que els van votar, que els van fer guanyar les eleccions i que han vist que la utilitat del seu vot va ser zero. Com es pot motivar a l'electorat si, en molts casos veuen que la efectivitat del seu vot no val per res? què passarà amb tots aquells votants de CIU que han vist que la seva veu ha quedat sotmesa a un pacte amb la resta de partits d'esquerres?. Seguint aquesta línia, d'aqui 4 anys, si és que res fa avançar les eleccions un altre cop, la participació serà encara més baixa que la que hem tingut aquest any perquè els ciutadans veuen que, en molts casos, el seu vot es llença a la paperera.

30 d’octubre 2006

Els "segurates" del ZP es passen un ou amb dos periodistes



Segons el diari electrònic Vilaweb, 2 periodistes, un basc i l'altre del diari de balears han estat increpats al voler entrar al míting final del PSC. És molt fort el fet que al periodista Martxelo Otamendi l'hagin retingut durant una hora demanant-li les acreditacions i demés, i amb tot el morro, han agafat el seu quadern personal i han fotocopiat fins la última pàgina... és increible. A l'altre periodista, Pere Muñoz se li ha increpat per parlar en català. Això ja és lo últim, que vinguin de fora de casa nostra i que no ens poguem expressar en la nostra llengua! però què es pensen! Es veu que en preguntar el nom del diari pel qual treballa ell va contestar "Diari de Balears" i li van exigir "que parlés en castellà si tenia una mica d'educació". Quan el periodista, va dir que el nom del diari és el que és, els segurates van contestar-li "no te pases, guapito, si quieres entrar. A ver si aprendres que cuando te hablan en castellano es de buena educación contestar en castellano". Bé... jo no tinc comentaris al respecte... m'he quedat muda. Si volen sentir parlar castellà... mira si tenen país per anar! sembla increible tot plegat.

25 d’octubre 2006

Iniciativa s'endurà els vots dels indecisos?

Potser son conjetures meves, però avui, a la uni, a l'hora del descans (un de tants que fem) hem començat a parlar de política, per variar. En el cercle participant èrem unes 6 persones, de les quals només hem quedat tres. Els tres que han marxat, ho han fet perque no els interessa el tema, i han conclòs la seva participació dient que votarien en blanc o al partit per la legalització del cannabis, i els altres tres que hem quedat hem tingut una conversa que, sota el meu punt de vista, ha estat força identificativa perquè he tret com a conclusió que iniciativa amb aquesta política de "neutralitat" i de passar desapercebuda, va guanyant terreny. Una noia deia que no votaria més a ERC, que ho ha fet tota la vida i que ara, està decebuda. Com a conseqüència d'aquesta decepció, es decantarà pel vot al Saura. I l'altre noi deia "yo toda la vida he sido de izquierdas" i dic, doncs votaràs a ERC no? diu no, "votaré a los verdes, el Carod ese es un impresentable". Jo els he intentat explicar, cosa que m'ha costat perquè és dificil de vegades justificar les actuacions del Carod, que votes al partit i no a la persona, que votes per afinitat als ideals... però crec que no ha servit de gaire. Iniciativa, s'endurà el vot de la persona indecisa? de qui no vol a en Montilla per veure'l un titafreda, de qui no suporta al lider d'ERC per les seves cagades, ni és de dretes com per a votar CIU, ni és mala persona com per a votar al PP?. Sort que després de la tensió sana que s'ha acumulat en la xerrada, una noia de les primeres que s'ha retirat del cercle, ha dit "¿sabes a quién votaré yo?, al Jose de Operación Triunfo que está de bueno..." i res... riures varis i cap a classe.

17 d’octubre 2006

Campanya electoral... no es dirigeixen a nosaltres

Les campanyes electorals, no es fan per convencer a aquells que ja tenen les idees clares sobre el partit que votaran. Els objectius, els centres d'atenció no som nosaltres, perquè tenim criteri, i digui el que digui el nostre partit els votarem, encara que hagin comès errades, o encara que els partits de la "competència" ens prometin coses que ens semblin atractives.
A qui va dirigida doncs, la campanya electoral? a aquells que normalment s'abstenen, a l'altra meitat de la població que passa de política, o que li fa mandra anar a votar. Aquests són els que tenen la clau. I aquestes persones son els objectius, captar-los és assegurar-se l'èxit. Per això penso que les campanyes, no haurien de dedicar-se a fotre's d'òsties entre els propis polítics. Per veure programes del cor, en tenim un gran número de possibilitats a la tele. Volem gent seriosa que sàpiga estar al seu lloc, que, quan els escoltem puguem dir, he d'anar a votar... han de fomentar la participació, han de mostrar-se segurs i han de garantir millores, de tot tipus per la ciutadania. El problema és que la gent aprèn ràpid, i, si voten i després veuen que les paraules, se les ha endut el vent, a la propera cita, passen d'anar, cosa que trobo completament lògic. Com podem saber que el que ens diuen es farà realitat? costa tan poc parlar i jugar amb els problemes de la gent per captar vots... On està doncs la part atractiva dels eslògans electorals? si fos per mi, no aprovaria cap dels que estan proclamant. ERC, som com som... i surt el Carod afaitant-se, això ens hauria de cridar l'atenció? que som tan tontos els catalans que ens pensem que perque siguin polítics, perque siguin personatges públics, no s'afaiten, o no cuinen? em sembla una tonteria, la veritat... tot i que és més original que la resta, tot s'ha de dir. En Mas, estimar Catalunya, governar bé.Molt maco, però podria ser l'eslògan de qualsevol partit, excepte del PP, que ja sabem tots que no s'estimen Catalunya. Per governar bé, sr. Mas, no comença amb gaire bon peu. No s'ha de pretendre destacar sobre els altres a base d'atacar-los. S'ha de destacar per mèrits pròpis i no a base de comparacions. No es pot guanyar netament posant impediments als rivals. El sr. Montilla, fets, no paraules... estem cansats de sentir això, quan sabem que a l'hora de la veritat tot es queda en paraules, i en convertir paraules en fum, el partit socialista es porta la palma. El Partit Popular... sense comentaris... amb el seu "que guanyi el sentit comú" no van enlloc... tothom sabem que el que volen és que guanyi Espanya a costa dels Catalans i que nosaltres ho perdem tot. La campanya que s'enduria el meu vot, seria aquella que digues que les promeses estan signades per un notari, i que si no les compleixen, els ciutadans rebran una indemnització per haver estat sotmesos a una publicitat enganyosa. Aquella campanya on les promeses no es poguessin quedar a l'aire... però cap partit es mulla, perquè saben que una cosa és guanyar les eleccions, i una altra ben diferent és posar en pràctica el que diuen. En fi, ja veurem què passarà.

10 d’octubre 2006

Avui comparteixo la meva il.lusió

Ahir, quan vaig tornar de la uni, vaig fer el repàs diari de les webs que visito ... entre elles, el meu correu personal. Doncs bé, no sabeu l'alegria que vaig tenir! Us explico, fa un parell d'anys, em vaig registrar a una web dedicada a retrobar velles amistats, coneguts, o companys d'escola, amb l'objectiu més que de treure'n profit, de tafanejar una mica. Doncs bé, vaig filtrar per les escoles que he estat, posant l'any d'entrada i de sortida... i vaig trobar a un munt de gent coneguda, i a qui em va semblar oportú els hi vaig escriure un missatge que s'envia de manera interna a través de la web. Doncs fins ara, no vaig mirar si algú m'havia contestat o no, se'm va oblidar completament, quan ahir vaig rebre un mail d'un antic company que em saludava molt efusivament, i semblava estar molt content d'haver-me trobat. Al principi, soc sincera, no vaig saber qui era fins que no vaig agafar el típic llibre dels comiats que ens fan a l'acabar el batxillerat, amb la foto de cadascú. I el vaig trobar... el Carlos! quan de temps! era un noi molt tímid que compartia cadira amb mi a la classe de sociologia. La última persona que em pensava que m'escriuria ho va fer... i avui l'he contestat. Us animo a aquells que volgueu saber de companys antics que feu servir aquesta web si no ho heu fet ja: http://es.passado.com/index.aspx veureu que és molt gratificant sentir que hi ha gent que s'enrecorda de vosaltres.